La dona del segle XX

 Avui m’agradaria adentrar-vos a una era desconeguda per a nosaltres, els mil·lènials, però molt rellevant per a la nostra societat i cultura. Concretament em centraré en la dona en l’ambient rural del final del segle XIX i el principi del XX. 
 Primer de tot, m’agradaria situar-vos en la societat i que entenguessiu com hi vivien.


 El segle XX està dividit en diferents èpoques des del punt de vista social i cultural. Jo em vull centrar en una Espanya de principis del segle XX.
 Des del punt de vista polític, Espanya, estava governada per una monarquia borbònica absolutista que, a principis dels anys vint, va cedir el poder a Primo de Rivera, el qual va dur a terme la primera dictadura espanyola. Després d'això, el rei, fart que el poble no el volgués al poder, va renunciar al tron i es va instaurar la segona república. La guerra civil espanyola va esclatar quan els militars es van revoltar i posteriorment, s'instaurà la dictadura franquista, en la qual, tots els drets civils van quedar restringits.
 Aquesta Espanya va intentar dur a terme diferents moviments liberals, tant per als treballadors com per a les dones, tot i que tots aquests moviments, quan a la dictadura, van passar a ser il·legals i clandestins.

 La vida de la gent era la mateixa al segle XIX que al principi segle XX. La principal diferència, m'atreviria a dir, que fou que la industrialització va crear una classe social mitja la qual no vivia ni en palaus ni en la misèria.
 En general, la gent passava gana. Els homes treballaven, les dones també. Ells amb unes condicions millorables, elles en unes condicions deplorables a més d'haver de fer les feines de la llar i la criança dels fills. Ells amb reconeixement i agraïments i elles sense cap mena de reconeixement. Ells amb drets i deures i elles només que amb deures.
 Després d'aquesta posta en situació m'agradaria parlar d'un cas en concret.
 La dona en l'ambient rural a principis del S. XX segons com crec jo que podia ser.
 A part de l'obvietat de la submissió de la dona en àmbit familiar a ser la que cuinera i la que fa les feines de casa com la neteja o la cuida dels nens, m'agrada pensar que es començava a tenir uns rols en el qual l'home participava mínimament. Per exemple, l'home potser anava a buscar llenya per al foc i feia algunes feines que poden resultar costoses o necessàries de la força, la qual cosa pot dur al pensament que l'home, que per naturalesa acostuma a ser més forçut, s'hagi de sentir més "home" o més "matxo" en fer-les. Així que m'agrada pensar que la dona no era completament una esclava de la casa a principis del segle passat.
 Tot i això, també hauria de parlar de les relacions físiques. Sempre he pensat que en una relació sana del segle XXI, aquestes són periòdiques i acceptades pels dos participants de bon grat. Això, fa 100 anys crec que no era així. Imagino unes relacions desagradables en molts casos, amb exigències i abusos i sense cap mena de respecte per les opinions de les dones. Imagino desigualtat a les relacions. Imagino un món que no m'agradaria haver viscut.


Solitut

La Mila està mal casada amb un home que no la tracta bé i, quan l'única persona que l'ajuda, que està amb ella i que ella aprecia realment mor, la Mila es veu ficada en un matrimoni sense amor i decideix fugir. Després d'un matrimoni sense amor. Després de la pèrdua d'un molt bon amic i després de la violació que sofreix, per part de l'ànima, veig molt bé la fugida de la Mila d'aquell lloc horrible que només fa que donar-li sofriment i angoixa i, per a mi, aquesta no és una vida digna. I si no tens una vida digna, millor que no la tinguis.