Una entrada triomfal
Vaig baixar les escales corrents al sentir el soroll de la porta. Vaig veure la Mèlanie entrar amb una alegria desbordant per la porta. Feia molt que no apareixia per aquí. Realment lluïa un somriure espectacular. No vaig tardar a adonar-me'n del perquè. Venia acompanyada d'un jove bastant atractiu amb una vestimenta pulcra i elegant. Estaven agafats de la mà.
Vaig suposar que venien a demanar-li al pare el seu consentiment per casar-se, al qual ell respondria que no, com era habitual. Els dos feia molt de temps que discutien pel mateix, ell la volia casar amb un noble o, si podia ser, amb un príncep.
Però ella només feia que dur a casa nois del poble, pobres que intentaven aprofitar-se'n dels diners de la princesa. Ella, tota enamorada de la idea d'enamorar-se, li donava igual com, però volia trobar al seu amor com més aviat millor, com va fer el seu pare.
Els joves van tancar la porta i la Mèlanie em va acariciar dolçament el cap dient que ja havia tornat i que no tornaria a marxar, tota somrient.
Els dos van anar cap al menjador reial on es trobaven el rei i la reina llegint el correu diari habitual. Els dos van semblar sorpresos al veure-la i al rei li van començar a caure llàgrimes dels ulls, d'aquestes de felicitat i de ràbia al mateix temps.
La Mèlanie va deixar anar un "ja he tornat" amb intent de fer riure a la familia però només va provocar més plors. La reina es va aixecar d'una revolada i la va abraçar amb tanta força que vaig patir per ella.
Mentre tot això succeïa, en Jam i la Rose van aparèixer per rebre a la seva germana gran. Els dos van començar a plorar en veure-la i el seu pare els va abraçar fort. La reina semblava impactada per la seva aparició, el rei no feia més que plorar i els nens també ploraven.
El jove, en veure l'escena tan commovedora, es va atansar al meu costat i em va començar a amanyagar dolçament. Jo, en resposta vaig deixar anar un ronroneig.
La reina va deixar anar a la princesa i ella va córrer cap al seu pare. L'escena em va semblar molt maca i em vaig quedar uns segons més admirant l'escena.
Vaig veure un ratolí negre. Aquest, en veure'm va fugir i jo, tot content per caçar un snak, el vaig seguir corrents.
Més tard, em vaig deixar veure pel menjador principal i em vaig trobar a la princesa i el jove abraçats. No entenia el motiu fins que vaig escoltar al rei dient "Us dono la meva aprovació, sempre que no tornis a desaparèixer, vida meva" i la va abraçar.
Delicadament em vaig acostar als peus de la Mel, ella em va agafar d'una revolada i em va començar a donar voltes als seus braços. Se la veia molt feliç.
Vaig suposar que venien a demanar-li al pare el seu consentiment per casar-se, al qual ell respondria que no, com era habitual. Els dos feia molt de temps que discutien pel mateix, ell la volia casar amb un noble o, si podia ser, amb un príncep.
Però ella només feia que dur a casa nois del poble, pobres que intentaven aprofitar-se'n dels diners de la princesa. Ella, tota enamorada de la idea d'enamorar-se, li donava igual com, però volia trobar al seu amor com més aviat millor, com va fer el seu pare.
Els joves van tancar la porta i la Mèlanie em va acariciar dolçament el cap dient que ja havia tornat i que no tornaria a marxar, tota somrient.
Els dos van anar cap al menjador reial on es trobaven el rei i la reina llegint el correu diari habitual. Els dos van semblar sorpresos al veure-la i al rei li van començar a caure llàgrimes dels ulls, d'aquestes de felicitat i de ràbia al mateix temps.
La Mèlanie va deixar anar un "ja he tornat" amb intent de fer riure a la familia però només va provocar més plors. La reina es va aixecar d'una revolada i la va abraçar amb tanta força que vaig patir per ella.
Mentre tot això succeïa, en Jam i la Rose van aparèixer per rebre a la seva germana gran. Els dos van començar a plorar en veure-la i el seu pare els va abraçar fort. La reina semblava impactada per la seva aparició, el rei no feia més que plorar i els nens també ploraven.
El jove, en veure l'escena tan commovedora, es va atansar al meu costat i em va començar a amanyagar dolçament. Jo, en resposta vaig deixar anar un ronroneig.
La reina va deixar anar a la princesa i ella va córrer cap al seu pare. L'escena em va semblar molt maca i em vaig quedar uns segons més admirant l'escena.
Vaig veure un ratolí negre. Aquest, en veure'm va fugir i jo, tot content per caçar un snak, el vaig seguir corrents.
Més tard, em vaig deixar veure pel menjador principal i em vaig trobar a la princesa i el jove abraçats. No entenia el motiu fins que vaig escoltar al rei dient "Us dono la meva aprovació, sempre que no tornis a desaparèixer, vida meva" i la va abraçar.
Delicadament em vaig acostar als peus de la Mel, ella em va agafar d'una revolada i em va començar a donar voltes als seus braços. Se la veia molt feliç.
 |
| Aquest sóc jo |
Comentaris